Wonderland

S’ha fixat l’11 de setembre com a dia per a la presentació oficial de «Saxology», el nou disc de Pep Poblet. El concert, que estava previst pel 12 d’agost, es va haver de suspendre per causes metereològiques. L’emplaçament pel dia 11 de setembre no ha variat: els Jardins de Can Puget i l’hora: 21:30. Per a més informació, podeu consultar el web de l’Ajuntament de Manlleu

El proper dijous dia 12 d’agost, Pep Poblet farà la presentació oficial del seu nou disc «Saxology» dins la programació de la Festa Major de Manlleu.
El concert es durà a terme als Jardins de Can Puget (Baixada de la Fidela, 1-3) a les 22:30 i el preu de l’entrada són 3€.
Per a més informació podeu consultar el web de l’Ajuntament de Manlleu.

Dijous 15 de juliol a les 22h a ca la Cecília

Música en Blanc i Negre és el segon disc en solitari de Jofre Bardagí, va sortir a la venda aquest mes de febrer. Un disc molt personal i diferent, que poc té a veure amb els seus treballs anteriors amb Glaucs o en solitari. Un disc que sorprèn, allunyant-se totalment de complexes o limitacions comercials. ens mostra les seves inquietuds i influències artístiques, aquelles que sempre l’han acompanyat però que ha contingut i dosificat al llarg del temps. Deixant de banda qualsevol mena de fórmula, ofereix un manifest on la imaginació preval per damunt de tot. Aquesta combinació de sinceritat musical i lírica esdevé una veritable joia, i posa el llistó molt alt per als discos en català que han de venir en aquest any 2010.

Font: Web de l’Ajuntament de Teià

Aquest dimarts, Pep Poblet ha presentat a la botiga Idees de Vic el seu nou disc Saxology, el quart de la seva carrera que, com el tercer, ha estat produït per ell mateix. Després d’explicar les vicissituds de la producció, Poblet va tocar un parell de peces per al públic d’amics i periodistes present a l’acte. El 16 i el 17 de juny el disc es presentarà amb dos concerts als locals de FNAC Diagonal Mar i FNAC L’Illa de Barcelona. Pel juliol Poblet farà actuacions a Madrid i a Andorra.

El concert de presentació a Osona es farà el 12 d’agost a Manlleu com a obertura de la Festa Major i amb un espectacle audiovisual dissenyat especialment per a l’ocasió per Pere Tordera.

Aquest nou treball és el disc més de laboratori de Pep Poblet i Xavi Ibáñez, on han treballat el so dels diferents saxos, jugant amb ells i sobre ells, fent el disc més “de saxo” que han fet en aquest 11 anys de treball conjunt.

Podem trobar-hi, tota la varietat de saxos, el so, la versatilitat de l’instrument, sobreposant-se els uns sobre els altres, agafar el paper de solista i més tard multiplicar-se sobre ell mateix, o escoltar com sona un saxo via telèfon. Subtils veus, precioses guitarres, teclats envolvents, són exemples del que es pot escoltar en aquest nou disc. 10 temes de composició d’ambdós artistes, on mica a mica, i disc rera disc, van posicionant-se en el món del “SMOOTH JAZZ”.

El disc “3” ja va ser inclòs en emissores d’àmbit mundial al costat dels grans referents d’aquest estil musical.

Destaca la participació especial del saxofonista català amb més prestigi i projecció internacional: Llibert Fortuny, que hi ha participat fent un duet amb Pep Poblet en el tema que dóna nom al disc. També compta amb la participació especial del guitarrista: Ovidio López i de les veus dels col·laboradors habituals Gina Martínez i Carles Torregrosa.

Una producció molt acurada, feta “a foc lent”, sense pressa, sabent el camí a seguir. Durant un any s’ha experimentat, gravat, regravat, fins trobar el resultat desitjat.

Enregistrat als estudis Sonic Factory de Badalona, mesclat per José Dalama als estudis Dalamix de Madrid i masteritzat per Manuel Colmenero als estudis Sonobox de Madrid, el CD està fabricat en un format innovador anomenat Digipack, amb el disseny d’Adrià Cayuela i les fotografies de Pere Tordera.

El disc es podrà comprar contrareemborsament com el disc anterior a la web www.peppoblet.com, també es trobarà en els punts de venda habituals, en els establiments de les dues empreses col·laboradores, Idees i Encarna Herbolària-Imatges, i com a novetat es trobarà en els stands “La bona música a Bon Preu” de 46 supermercats de Bon Preu / Esclat de tot Catalunya.

La venda a internet es farà a través de les botigues virtuals d’ iTunes i Amazon.

Hi ha un bloc disponible on es pot veure tot el procés de gravació i tota la informació sobre el disc actualitzada.

Font: VILAWEB

LAcústica – Cicle de Música

Data: 28 de febrer

Hora: 19:00

Lloc: Teatre Casino Llagosterenc

«3 X DOS»: PEP POBLET I XAVI IBAÑEZ (DUET) Duet de saxo i piano on es presenten els temes del darrer disc de Pep Poblet i temes dels discos anteriors. Aquesta proposta de concert amb un format intimista intenta crear una manera diferent d‘escoltar les cançons, sentir la sonoritat i la versalitat dels dos instrumentistes molt més a prop del que estem acostumants normalment a escoltar la música en directa.

Preu: 8 euros (menors de 18 anys i majors de 60 preu reduït)

Més informació a la web de l’Ajuntament de Llagostera

«Música en Blanc i Negre» és el segon disc en solitari de Jofre Bardagí. Un disc molt personal i diferent, que poc té a veure amb els seus treballs anteriors amb Glaucs o en solitari. Un disc que sorprèn, allunyant-se totalment de complexes o limitacions comercials. «Música en Blanc i Negre» és un disc produït per Jofre Bardagí i Dani Ferrer (actual teclista de Love of Lesbian i teclista col·laborador de Marc Parrot) amb qui en Jofre treballa des de fa més de 5 anys. També hi col·laboren DJ Gato (resident a Razz Club), Xavi Molero (Sanpedro) Àngel Valentí, Alexandre Rexach i Miquel Sospedra (Glaucs) i Josep Mª Baldomà (Sidonie) entre d’altres. El disc ha estat mesclat per Jordi C. Corch a Infusiones Musicales i masteritzat per Marc Parrot a Grabaciones Silvestres. «Música en Blanc i Negre» és un disc amb uns textos directes i colpidors, amb uns arranjaments musicals acurats fins l’últim detall i molts matissos que fan d’aquest disc, un disc especial, gens convencional, impossible de gaudir del tot amb una sola escolta. Esborra del cap qualsevol idea preconcebuda que tinguis de Jofre Bardagí, perquè aquest disc s’ha d’escoltar des de zero.

____________________________

Jofre Bardagí és un d’aquells artistes capaços de crear himnes del pop en català quan s’ho proposa, ja es tracti d’un tema eurovisiu, una cançó d’homentge al FCB o d’una balada que es converteix en clàssic català contemporani. A Jo faig cançons, publicat l’any 2004, hi va aconseguir plasmar unes lletres sinceres, pronunciades des del cor, sense metàfores i amb la necessitat d’obrir-se i trobar la complicitat dels seus oients.

Amb Música en blanc i negre, que sortirà a la venda a finals de febrer, Jofre Bardagí arriba a la seva catarsi artística plena: en aquesta ocasió ens mostra les seves inquietuds i influències artístiques, aquelles que sempre l’han acompanyat però que ha contingut i dosificat al llarg del temps. Deixant de banda qualsevol mena de fòrmula, ofereix un manifest on la imaginació preval per damunt de tot. Aquesta combinació de sinceritat musical i lírica esdevé una veritable joia, i posa el llistó molt alt per als discos en català que han de venir en aquest any 2010.

Els tretze temes que conformen l’àlbum ofereixen un ventall d’estils allunyats de tota comercialitat però capaços de connectar amb els nostres sentits de manera absolutament inconscient. En Jofre recupera molt subtilment l’essència que va fer que Glaucs es desmarquessin de les modes als anys 90 i per moments l’herència Beatle i l’empremta de la seva antiga banda s’adverteix a temes com La paraula amor o Sense dignitat, amb el seu vessant més intimista, revestint la seva melodiosa i delicada veu d’un acompanyament subtil i de tast exquisit. Amb Maleït Houdini ens arriba una cançó del Jofre Bardagí en estat pur, un diàleg de guitarres que reforça l’intensitat d’una lletra cantada directament des de les entranyes. Just a continuació, la cançó que obriria la hipotètica cara-b del disc, ens trobem tot el contrari: Gestió deficient del temps conté dos minuts plens d’emocions que es deixen anar a poc a poc, amb la sensibilitat a flor de pell que transmet una veu nua i un senzill acompanyament amb el piano i una tendra base electrònica.

Si hem de citar-ne influències en aquests disc el primer nom que ve al cap és el de Sigur Rós al tema que obre i dóna nom al disc, una introducció instrumental d’esperit post-rock i atmosferes glaçades. L’altra influència inherent al Jofre i que encara no havia manifestat en una composició seva són els Radiohead. En aquest disc la hi trobem a tres dels millors talls del disc: a Fas tan mala cara hi ha una certa èpica sincera i sense pretenciositat; Ball de bastons és un exercici de psicodèlia indie de darrera generació, amb un riff constant i irresistiblement hipnòtic; finalment, amb Felicitat el Jofre Bardagí trenca amb l’enfocament oníric del concepte i ens mostra que el miratge inicial del camí planer cap a la felicitat es converteix en un viatge tortuós i intens.

En Jofre també supera amb escreix la maleïda síndrome del disc en solitari: per norma general, els cantants que han format part d’un grup i han emprès la seva carrera per separat tendeixen a publicar discos con la veu és l’eix central i omnipresent de totes les composicions. En paraules planeres, no callen mai. Amb Música en blanc i negre ens trobem sortosament el contrari, un equilibri perfecte entre passatges instrumentals i parts vocals, amb cabuda fins i tot per experimentacions allunyades del pop. Del tot inesperades són les textures sonores de les matinades eternes que, amb un cert onirisme neguitós, reflecteix El significat de dormir. Com també és poc usual en un disc del Jofre Bardagí trobar una aproximació cinemàtica al jazz com fa a No he deixat de patir per tu. A Hi ha algú al pis de dalt veiem una aproximació propera a la que en fa el gènere dels musicals, amb una tornada eminentment pop i passatges instrumentals amb arranjaments de vents i cordes que fins i tot  evoquen les composicions de l’Alan Parsons i l’Eric Woolfson.

Per tancar el disc, U més u és més que dos constat que amb Música en blanc i negre trenca amb tots els convencionalismes, essent capaç a l’hora de passar de la subtilesa i el preciosisme a la intensitat i l’explosió sensitiva.

Àngel M. Ybáñez

En podeu escoltar el primer single en exclusiva, Fas tan mala cara,  al myspace d’en Jofre (www.myspace.com/jofrebardagi). El concert de presentació serà el dia 25 de febrer a la sala Luz de Gas de Barcelona, dins el marc del Festival Barnasants 2010 (www.barnasants.com).

Fuente: www.albacity.org

La asociación de Amigos del Jazz de Albacete nos trae otro concierto de calidad: «Pybus Groove Quartet» En el año 2006, Dave Pybus, el saxofonista canadiense afincado desde hace muchos años en Barcelona, editó el CD City Life. Desde entonces el Pybus Groove Quartet no ha dejado de actuar por toda España. El grupo ha presentado el repertorio del CD en los festivales de jazz de Terrassa, Figueres, Granada, Peñiscola, Pamplona, Alcúdia, Ávila, Burgos, Reus, Badalona, Girona etc. También ha actuado a menudo en el Café Central de Madrid y en el Círculo de Bellas Artes de Madrid y en Las Fiestas de la Mercè de Barcelona. Su referente estilístico es la música groove, una música que mezcla el espíritu del jazz con los ritmos populares de la música negra americana desde el soul y el funk de los 60 y los 70 hasta el hip hop y el r ‘n b más actual. En directo, el grupo ha mostrado un gran poder de comunicación. Su espontaneidad y energia conecta con un público muy amplio. En 2010 editará su segundo CD.

Dave Pybus (saxos): Canadiense de nacimiento afincado en Barcelona, veterano de formaciones como la Conocida Orquesta Mirasol, habiendo colaborado con artistas internacionales como Steve Wonder, Al Chon o Jack McDuff.

Toni Saigi Chupi (teclados): Nacido en Badalona, pionero funk en Cataluña y carismático en escena, ha colaborado con gente como Jarabe de Palo. Premiado como compocitor de Spots publicitarios en Cannes y San Sebastián, y música para cine en la Seminci de Valladolid. En 2000 fué votado por sus compañeros de profesión mejor teclista catalán.

Jules Bikoko (bajo): Nacido en Camerún y formado musicalmente en París, ha trabajado en grupos parisinos y ha colaborado también con figuras internacionales de jazz como Frank Wess, Peter King, Sonny Fortune o Minu Cilenu. Forma parte también del grupo barcelonés Macaco.

Caspar St.Charles (batería): Nacido en Londres, estudió música en el Guildhal School of Music and Drama, siendo estilísticamente muy versátil, ha formado parte de grupos como Traditional Tourist y Groove Unlimited, habiendo acompañado también a solistas renombrados internacionalmente como Jackson Browne, Eddie Bo, George Braithe o Sharon Jones.

La cita el VIERNES 22 de ENERO en la sala de CCM en la C/ San José de Calasanz a las 21 horas.

Será un CONCIERTO MEMORABLE.

Del 11 al 17 de enero DAVE PYBUS lleva su “GROOVE” QUARTET a Madrid.

Nos presentaron su primer disco: “CITY LIFE” (La Riera Records, 2006): ”Abductor disco, una espléndida muestra de que con cuatro cañas y un puñado de cronopios se puede producir canela sonora en rama, certificando en directo que estamos ante uno de los discos más frescos y sólidos que producirá nuestro jazz(…) Los chicos andan sobrados, con la convicción y el poderío relajado de quien habla prosa sencilla para enhebrar un gran discurso.(…) Un cerrado aplauso.” Mingus B. Formentor, “La Vanguardia” 9/4/2006.

Algunos tuvieron la suerte de hacerse con un ejemplar, hoy está agotado el disco y el cuarteto prepara uno nuevo. “GROOVE”es un estilo nacido en los ’60 en los clubes negros de USA, creado por tríos de órgano y pequeños grupos instrumentales de R&B: directo como pocos, capaz de contagiar su alegría a cualquier público. PYBUS “GROOVE” QUARTET crea música cálida, con ritmos bailables e improvisaciones de alto vuelo con lo que consiguen crear una atmósfera mágica, casi hipnotizante. Un gran cuarteto.

Suplementos actuación:

– Lunes…………… 11,00 €

– Resto Semana…………………………………….. 12,00 €

El horario de los conciertos es de 22:00 – 00:00

Más información en: http://www.cafecentralmadrid.com/

Jofre Bardagí gravant en blanc i negre

Ahir a la sala Luz de Gas es va presentar la programació del Festival Barnasants 2010.

Música en blanc i negre és el títol que ha decidit posar Jofre Bardagí a un nou treball que presenta a BARNASANTS. Format per dotze cançons amb el segell personal de qui va ser ànima del grup Glaucs però amb una sonoritat completament nova, Música en blanc i negre il·lustra un altre Bardagí. Són unes lletres no tant personals però més crítiques i amb un cert cinisme. Musicalment més experimental i buscant en tot moment sorprendre, deixa de banda els complexos i les limitacions comercials.

Més info a www.barnasants.com